LLETRES

Bruixes

Cavalcant per un bosc perdut
Un esperit de mal se m'ha aparegut
És un àngel caigut

Núvols negres que ploren sang
Gent emmascarada invocant a Satan
Cridant l'esperit del mal

Heretgies de la nit
Versos d'un llibre prohibit
Sacrificis i rituals, cants infernals
Màgia negra mort i sang

Encanteris per seduir
Una jove verge que haurà de morir
S'ha escrit el seu destí

Arts obscures, bruixes cantant
Un altar de pedra amb rastres de sang
Presagia un mal final

Heretgies de la nit
Versos d'un llibre prohibit
Sacrificis i rituals, cants infernals
Màgia negra mort i sang

Lluny

En una nit serena, contemplava el firmament

Mirava les estrelles i la lluna resplendent

Una estrella fugaç, un desig llançat al vent

Univers de misteris, desitjos brillant al cel

 

Lluny, molt lluny, hi ha una estrella al cel que t’il·lumina

Lluny, molt lluny però saps que hi és

Lluny, molt lluny, hi ha una estrella al cel que t’acompanya

Lluny, molt lluny però saps que hi és

 

En una nit serena, et mirava atentament

Els teus ulls misteriosos, m’embruixaven bojament

Recordo la mirada i el teu rostre innocent

La teva ànima alegre i els cabells volant al vent

 

En una nit serena, et buscava impacientment

Des de la llunyania, recordava aquell moment

Aixeco la mirada, busco la llum resplendent

L’estel que t’il·lumina i t’acompanya eternament

El Guerrer

Llamps, tempestes, pluges de fang
De dia o de nit, tu sempre al davant
Corres i avances a peu o a cavall
Però sempre amb honor pel teu poble lluitant

Guerrer, valent, no tens mai por
Vestit de guerra no sents el dolor
L'espasa candent forjada amb acer
Del cor de la vall on hi aboques la sang

Foc a l'horitzó, no tens mai por
Foc a l'horitzó, no sents dolor

Flames, cendres, són temps de reis
Riqueses, pobreses, cadenes i esclaus
Festes o tragèdies, coves i presons
Trepitges misèries, vius entre dos mons

Guerrer, valent, no tens mai por
Sagetes clavades, no sents el dolor
Princeses i bruixes, druides i botxins
Enmig de la guerra està ple d'assassins

Foc a l'horitzó, no tens mai por
Foc a l'horitzó, no sents dolor
Sang, enmig del fang, sempre al davant
Sang, enmig del fang, sempre lluitant

La meva terra
 
Sóc d'una terra
Que té un clam de llibertat
Busca justícia i dignitat
Anys de mentides
Repressions i humiliacions
Ens han portat a un mal final
Ocells que volen
Que s'enfilen ben amunt
Buscant un raig de nova llum
Un crit que clama llibertat
Buscant justícia i dignitat
Un món millor on poder ser jo
Tornar a sentir aquella Il·lusió

Prou repressió
Indignació
Prou frustració
Revolució
Insurrecció

Vinc d'una història
de molts anys de tradició
sempre ha lluitat per ser millor
Un crit de força
Provinent d'indrets remots
Fa que tremoli l'opressor
Ocells que volen
Que s'enfilen ven amunt
Buscant un raig de nova llum
Un crit que clama llibertat
Buscant justícia i dignitat
Un món millor on poder ser jo
Tornar a sentir aquella Il·lusió

Prou repressió
Indignació
Prou frustració
Revolució
Insurrecció
Odin

Parla la llegenda d'uns temps molt llunyans
D'una terra freda de fiords i grans valls
On gent orgullosa amb escut i destral
A un Déu venerava de forma molt especial

El Déu de la guerra, de la mort i del saber
A ell invocava en batalla el guerrer
S'armava de força, de coratge i de valor
La mort en batalla portava l'honor

A un Déu veneraven de forma molt especial
El Déu de la guerra, de la mort i del saber

Odin, Déu dels Vikings

Atent observava els nou mons enfrontats
Enviava valquíries a rebre els caiguts
La gran recompensa als herois abatuts
L'entrada al Valhalla, banquet dels vençuts

El llop gris Fenrir l'atacava enfurismat
Despertava la ira del Déu enfadat
Els cels embogien, els mars s'agitaven
els mons tremolaven de màgia i de pors

A un Déu veneraven de forma molt especial
El Déu de la guerra, de la mort i del saber

Odin, Déu dels Vikings

El Refugiat

Ocells d'argent dibuixats a l'horitzó
Trons infernals runes i devastació
Gent espantada mutilada per la por
Terres de mort convertides en presó

Gent perseguida fuig corrents sense destí
Per terra o mar busquen qualsevol camí
Exili amarg arriscar-se o defallir
Busco esperança sobreviure o morir

Jo, sóc refugiat
Tu m'has deixat
Abandonat

Darrere meu, m'apunten amb un fusell
Al meu davant una tanca permanent
Empresonat en un poble amortallat
Ningú no em vol tot el món m'ha deixat sol

Sóc refugiat perquè estic desesperat
Busco refugi en un món civilitzat
Un món millor que només em diu que NO!
Bressol i tomba de la civilització

Un mar salvatge és la meva última opció
Amb els més dèbils no té cap contemplació
Mirant enrere deixo la devastació
Miro endavant trobo desesperació

Nens a la platja, la sorra els hi fa de llit
Un llençol d'aigua, només semblen adormits
Mort dolorosa sense llàgrimes ni crits
Només silenci el d'un poble avergonyit

Jo, sóc refugiat
Tu m'has deixat
Abandonat

Sirenes

Navegant per mars tranquils
En la boira d'una nit
Sents un cant embruixadis
Que et captura cegament

Inconscient d'estar en perill
Poses rumb al cant serè
Les sirenes de la mar
Ja t'esperen t'han caçat

Cants de Gloria cants de por
Melodies de verí
Se t'emporten mar endins

Les sirenes de la nit
Una màgia i un desig
Cossos nus per seduir

La màgia del cant embruixat
Caçat per la dona del mar
Petons de plaer enverinat

Creues mars en tempestats
Llamps i trons enfurismats
Has caigut t'han atrapat
Les profunditats del mar

Vols tornar a un port segur
Però aquell cant embaucadís
Et conquista eternament
Canvia el rumb del teu destí

Somnis perduts

El reflex d'una cara en un mirall trencat
Un cor malferit, un rostre esquerdat
La mirada perduda, en un cos delicat
Abatut i esgotat

Horitzons que s'apropen
Somnis que s'allunyen, futurs que se'n van
Una llàgrima eterna
Records que s'esborren, passats oblidats

Deus que enfureixen, que aboquen ràbia cap a mi
Pura venjança, càstig diví
No puc veure el color del cel, està emboirat
Ira i ràbia buscant venjança, m'han sepultat

Somnis perduts, futurs robats
Records llunyans, passats esborrats


Una nit massa fosca, un hivern fred i llarg

La terra enfangada, un camí complicat
Una muntanya esquerpa, un cim molt allunyat
Fa mal temps i ha glaçat

Horitzons que s'apropen
Somnis que s'allunyen, futurs que se'n van
Una llàgrima eterna
Records que s'esborren, passats oblidats

Busco el camí, que em portarà a arribar a destí
Vaig enfangant, brut i cansat
Emprenyat amb els Deus del món, però fent camí
Enfrontat a la vida hostil, fins a morir

Somnis perduts, futurs robats
Records llunyans, passats esborrats

Miserable

Ets un ésser diferent, vius a costa de la gent
Egoista permanent, envejós i inconscient
La supèrbia i la traïció, és la teva condició
Mal parit, recargolat, fill de puta i desgraciat

Ets un miserable, un ésser detestable, egoista i destructor
Una ment perversa, corrupta i adversa, infestat de corrupció

Ets un gran depredador, home manipulador
Un gran mestre del dolor, governant i dictador
Un turment dins de la ment, una plaga per la gent,
Epidèmia de la por, avarícia i destrucció

Ets un miserable, un ésser detestable, egoista i destructor
Una ment perversa, corrupta i adversa, infestat de corrupció

Sexe whisky i rock & roll

Quan passo de llarg pel teu costat

Noto com em mires, com m’atraus

Sento la teva fragància, el teu cos color de malta

La mirada seductora i el teu gust

 

M’agrada tastar-te a poc a poc

Degustar tranquil el teu sabor

No puc deixar d’olorar-te, d’abraçar-te lentament

Sento sexe whisky i rock’n’roll

 

Sexe dur, whisky pur, no puc viure sense tu

Seducció, atracció, sexe, whisky i rock’n’roll

 

Tens un cos de vidre delicat

Però un esperit potent i refinat

Veig que a poc a poc et vas buidant

I jo lentament em vaig torrant

 

D’una sola cosa estic segur

Mai tindré un company tan bo com tu  

Sempre m’acompanyes, hi ets fins que t’acabes

No em deixis mai sol, no puc viure sense alcohol

 

Sexe dur, whisky pur, no puc viure sense tu

Seducció, atracció, sexe, whisky i rock’n’roll

  • Instagram
  • Facebook - White Circle

© STRIP 2018